El 1963 van sortir 9.862 patinadors i en van arribar 127

El 18 de gener de 1963, encara de nit, van prendre la sortida a Leeuwarden —capital de Frísia, la província del nord dels Països Baixos— 9.862 patinadors. En van arribar 127. L'Elfstedentocht, cursa sobre canals gelats el nom de la qual vol dir «la ruta de les onze ciutats», acabava de produir la seva edició més brutal, i des d'aleshores se la coneix com l'Infern del 63.

Dels 568 corredors inscrits a la prova de competició en van acabar 58. Dels 9.294 que van sortir a la marxa popular, la part oberta a tothom, en van acabar 69. Aquell 69 és el número que ha quedat a la memòria, però el total de persones que van creuar la meta aquell dia va ser 127: un de cada setanta-vuit dels que havien sortit.

Reinier Paping, mestre d'escola i patinador neerlandès, va entrar el primer després de deu hores i cinquanta-nou minuts sobre el gel, amb el vent de cara i el gebre enganxat a la roba. La ventada d'aquell matí tapava les marques col·locades sobre els canals i reduïa la visibilitat a uns metres. Alguns participants es van desorientar i van acabar lluny del recorregut; altres van patir congelacions, caigudes o esgotament, i els punts de control retiraven els qui ja no podien seguir amb seguretat.

El recorregut uneix onze localitats frisones a través de canals, llacs i trams curts de terra on cal caminar amb els patins posats. Suma gairebé 200 quilòmetres, gairebé cinc maratons seguides, i no es fa sobre una pista preparada: tota aquella xarxa d'aigua ha d'aguantar durant hores competidors, aficionats, controls i equips d'assistència.

Per això l'associació organitzadora exigeix quinze centímetres de gel en tot l'itinerari. Un canal ben glaçat en una ciutat no serveix de res si un altre tram conserva una capa fina. Els inspectors perforen el gel, comparen mesuraments i vigilen ponts, corrents i punts on l'aigua triga més a endurir-se; la sortida només s'anuncia quan tot el trajecte aguanta.

Tampoc no se sap quan es correrà la següent. La primera edició oficial es va disputar el 1909 i, comptant aquella, només s'ha corregut quinze vegades en més d'un segle. Pot tornar al cap de dos hiverns o desaparèixer durant dècades, perquè cap calendari no obliga els canals a glaçar-se.

Quan el gel sembla acostar-se al gruix necessari, Frísia sencera es posa en guàrdia. Es revisen rutes, es preparen punts de control i milers de persones segueixen els butlletins meteorològics. Una setmana temperada desfà la feina de diverses nits de glaçades, i la neu, encara que caigui amb temperatures baixes, funciona com un aïllant i frena el creixement de la capa sòlida.

L'última sortida es va donar el 4 de gener de 1997. Aquell dia els patinadors van tornar a creuar les onze ciutats, però cap onada de fred posterior no ha deixat el gel a quinze centímetres de punta a punta. Des d'aquell matí han passat vint-i-nou hiverns sense una setzena Elfstedentocht.