Margen
Venècia no es recolza en roca: es recolza en fusta. Quan els primers venecians van decidir aixecar una ciutat al mig d'una llacuna, van clavar milions de troncs de vern, roure i làrix a través del llot, fins a arribar a una capa d'argila compacta. Sobre aquest bosc capgirat hi van posar plataformes de fusta, i al damunt, la pedra.
El més sorprenent és que aquells troncs encara hi són, mil anys després. La fusta es podreix per fongs i bacteris que necessiten oxigen, i sota el llot de la llacuna gairebé no n'hi ha. Privats d'aire, els troncs no només no es desfan: els minerals de l'aigua els van impregnant a poc a poc, fins a deixar-los gairebé tan durs com la pedra. L'aigua que els hauria de destruir és el seu conservant.
Les xifres maregen. Només sota la basílica de la Salute hi ha més d'un milió de pilons. El pont de Rialto descansa sobre uns dotze mil. Cada palau que veus surar a les postals està en realitat de puntetes sobre un bosc manllevat.
La ciutat més improbable del món s'aguanta sobre la cosa més humil que hi havia a mà: arbres clavats del revés, resistint a les fosques des de fa deu segles.