El simulacre va casar Reme i Víctor a l’autobús 27

—Soc la Nora Beltrán, oficial del Registre Civil. Em falten dos sís i una signatura. —Soc l'Ismael Roca, conductor de l'autobús 27. Em falten cinquanta segons per sortir. —L'alarma ha sonat a mig casament. —Reme Torres, infermera i núvia, hem d'evacuar. —Víctor Alba, forner i nuvi, ha portat els anells. —Que se'ls guardi. Ningú no torna a l'edifici. —Nora, pugen dotze funcionaris. —Pugeu tots. Acabo la cerimònia pel micròfon del 27. —Dotze passatgers amb abonament, espero. —Vint-i-vuit segons. —Reme Torres, acceptes casar-te amb Víctor Alba? —Sí. —Víctor Alba, acceptes casar-te amb Reme Torres? —Sí. —Quinze segons. Tanco les portes. —Encara falten les signatures dels testimonis. —Que signin la inspectora del simulacre i el revisor. —El revisor soc jo. —Doncs condueix amb una mà. —Ni parlar-ne. Signo al semàfor del carrer Major. —És verd. —Per primera vegada en sis mesos. —Signo jo, Nora. Soc la Clara Vives, inspectora d'emergències. —I jo. Mateo Lobo, conserge del Registre. Els he comptat tots: no en falta cap. —Cerimònia acabada. Pots sortir, Ismael. —Les onze i set clavades. —Reme, Víctor, ja esteu casats. —Pròxima parada: plaça Major. El viatge de noces no està inclòs en el bitllet.