
La ceba sencera no pica als ulls. El drama comença just quan la parteixes: en trencar les seves cèl·lules alliberes uns enzims que estaven guardats a part de la resta de compostos.
En qüestió de segons, aquests enzims transformen unes molècules de sofre en un gas volàtil i lleuger. El gas puja, arriba als teus ulls i ataca les terminacions nervioses que detecten irritants. El teu cos respon de l'única manera que sap: inundant-los de llàgrimes per arrossegar l'intrús.
I com que és pura química, es pot torejar. Refreda la ceba a la nevera abans de tallar-la i els enzims treballaran molt més lents. Fes servir un ganivet ben esmolat per rebentar menys cèl·lules. O talla-la sota l'extractor. La ceba no t'odia: només està muntant una defensa química que existia milions d'anys abans que arribés la nostra cuina.