
Cap mapa no es torna a plegar com venia de fàbrica.
L'obres una vegada —una benzinera, un desviament, agost— i ja és un altre animal: li neixen lloms, valls, serralades que la cartografia no havia previst.
El meu pare sabia domar-los en tres gestos, sobre el volant. Jo els torno a la guantera com qui hi tanca un ocell.
Ara una veu tranquil·la recalcula la meva ruta. Mai no m'he perdut tan correctament.
Però al fons de la guantera el país continua mal doblegat, i a cada arruga hi guarda un agost.