
En plena Segona Guerra Mundial, l'exèrcit nord-americà estudiava els seus bombarders en tornar de cada missió i anotava on s'acumulaven els forats de bala: fuselatge, ales… El pla semblava obvi: reforçar les zones més cosides a trets.
El matemàtic Abraham Wald, del Grup de Recerca Estadística de Colúmbia, va capgirar el mapa: calia blindar just on els avions que tornaven no tenien forats. Els impactes que faltaven —motors, cabina— no faltaven perquè l'enemic no hi encertés, sinó perquè els avions tocats en aquelles zones no tornaven per ser comptats.
En diem biaix del supervivent: treure conclusions mirant només els que han sobreviscut. I avui infla, per exemple, la rendibilitat aparent dels fons d'inversió: els fons dolents es tanquen o es fusionen amb altres, desapareixen de les estadístiques, i la mitjana que t'ensenyen es calcula només amb els que continuen vius.
Abans d'admirar un supervivent —un fons, una empresa, un gurú—, pregunta sempre pels que no surten a la foto. Allà sol haver-hi la informació que importa.