
Els psicòlegs en diuen «el dolor de pagar»: gastar activa una molèstia real, semblant a la d'una petita pèrdua. I no tots els pagaments fan el mateix mal. Donar bitllets, veure'ls sortir de la teva mà, fa molt de mal; acostar una targeta —o el mòbil— amb prou feines es nota.
En un experiment clàssic de l'MIT, es van subhastar entrades de bàsquet entre estudiants: la meitat havia de pagar en efectiu i l'altra meitat amb targeta. Els de la targeta van oferir de mitjana molt més, en alguns casos prop del doble, per les mateixes entrades.
Cada salt tecnològic —targeta, contactless, pagament amb el mòbil— llima una mica més aquesta fricció. És comodíssim, i justament per això gastem més sense adonar-nos-en.
D'aquí un truc casolà amb base científica: per a les despeses que vulguis controlar, torna a l'efectiu. Si fa mal, és que funciona.