Bienvenido reclama per una torre que ja havia deixat anar

«S'obre la vista a les onze i catorze. Que consti en acta que jo tinc la farmàcia oberta a la una.»

Així comença la transcripció literal de la reunió del comitè d'apel·lació del II Torneig de Tardor del Club d'Escacs Almazul, feta a la sala del darrere del bar Nuevo Casino. La va transcriure, a mà i a la seva manera, Basilio Tobajas, president del club i electricista jubilat. Es publica tal qual, amb les seves acotacions.

REMEDIOS ALCAINE (àrbitra federada i farmacèutica del poble): A veure. Reclamació número u de la història d'aquest torneig. Abans de res, termini. Senyor Basilio, què diuen les bases que va redactar vostè?

BASILIO TOBAJAS (president del club, electricista jubilat): Diuen que les reclamacions es presenten en els quinze segons següents al final de la partida.

REMEDIOS: Quinze segons.

BASILIO: És una errata. Jo vaig escriure quinze minuts i la fotocopiadora de l'ajuntament va fer el que li va donar la gana.

REMEDIOS: La partida va acabar a tres quarts d'onze i la reclamació va entrar a les onze i sis. Amb les bases impreses, fora de termini per vint minuts i quaranta-cinc segons. Amb les bases que vostè volia escriure, fora de termini per sis.

BIENVENIDO SARASOLA (forner jubilat, 71 anys, tauler 2): És que vaig anar al lavabo.

REMEDIOS: Ho sé, perquè m'ho va explicar al passadís amb detall. L'admeto a tràmit igualment, i que consti per què: perquè les bases d'un torneig les ha de poder llegir un jugador de setanta-un anys sense lupa, i aquestes estan impreses en cos vuit. Senyor Basilio, per a l'any vinent, cos dotze i quinze minuts.

BASILIO: Apuntat.

REMEDIOS: Ara sí. Senyor Bienvenido, llegeixi el que ha escrit.

BIENVENIDO: El que he escrit és que el noi va tocar la torre.

REMEDIOS: Llegeixi-ho sencer.

BIENVENIDO: «Reclamo que el meu contrari, a la jugada vint-i-dos, va tocar la torre d'h1 amb dos dits i després va moure el cavall. Peça tocada, peça jugada.»

REMEDIOS: Correcte segons la norma. L'article 4.3 diu que si vostè toca una peça seva amb intenció de moure-la, la mou. I el 4.2.1 diu que si la vol redreçar, ho ha d'avisar ABANS, en veu alta. Es diu «componc». Els francesos diuen j'adoube i aquí ho diu molta gent perquè queda fi.

[Acotació del secretari: el senyor Bienvenido fa un gest amb la mà que no consta.]

ÍKER MENDILUCE (14 anys, estudiant de tercer, tauler 2): Jo vaig dir componc.

BIENVENIDO: Jo no ho vaig sentir.

ÍKER: Jo ho vaig dir.

BIENVENIDO: I jo no ho vaig sentir, que és diferent.

REMEDIOS: Aquest és exactament el problema de totes les reclamacions de peça tocada del món, i per això les odiem tots. Hi havia algú mirant?

BASILIO: La senyora Amelia era al tauler quatre.

AMELIA RUIZ DE GAUNA (80 anys, jubilada, tauler 4): Jo jugava el meu, que anava guanyant per primera vegada en onze anys.

REMEDIOS: Va sentir alguna cosa?

AMELIA: Hi sento poc del dret. De l'esquerre ho sento tot, i el que vaig sentir va ser el senyor Bienvenido esbufegant, que esbufega des de la primera ronda.

BIENVENIDO: Esbufegar no és reglament.

REMEDIOS: No, però l'article 11.5 diu que no es pot molestar el contrari i vostè porta dos dies esbufegant damunt del tauler. Ho deixo apuntat i seguim.

NIEVES MENDILUCE (veterinària, mare del jugador): Puc dir una cosa?

REMEDIOS: Pot, però no compta com a prova.

NIEVES: A mi el punt m'és igual. Que l'hi donin, si l'hi han de donar. El que no vull és que el meu fill surti d'aquí i al poble es digui que fa trampes, perquè això dura molt més que un torneig.

REMEDIOS: Això ho entenc i ho poso a l'acta tal qual. Senyor Basilio, escrigui-ho sencer.

BASILIO: Ja hi vaig.

REMEDIOS: I ara vull les planilles dels dos.

[Acotació del secretari: es lliuren les planilles. L'àrbitra les mira dos minuts i vint segons sense dir res. Aquest secretari n'aprofita per anotar que el cafè s'està refredant.]

REMEDIOS: Senyor Bienvenido.

BIENVENIDO: Digui'm.

REMEDIOS: Vostè apunta les jugades abans de fer-les.

BIENVENIDO: Les apunto per no perdre'm.

REMEDIOS: Ja. El 8.1.2 prohibeix anotar les jugades per endavant: primer es fan i després s'escriuen. El que fa vostè era legal fins al 2005 i fa vint-i-un anys que no ho és.

BIENVENIDO: A mi ningú no m'ha dit mai res.

REMEDIOS: Li estic dient alguna cosa ara mateix. I hi ha un detall pitjor. Aquí, a la vint-i-dos, vostè té apuntada una jugada que el noi encara no havia fet. Vostè va escriure Cf3 abans que ell mogués. És a dir que vostè ja sabia on aniria el cavall.

ÍKER: És que era l'única.

REMEDIOS: Era l'única, sí. Amb la dama a g5 no tenia res més.

BIENVENIDO: Això no treu que toqués la torre.

BASILIO: Senyora Remedios, una cosa que fa dos dies que veig i em callo. El noi mou amb la dreta i toca el rellotge amb l'esquerra.

REMEDIOS: I des d'on ho veu vostè, si el tauler dos està d'esquena a la porta?

BASILIO: Des de la barra.

REMEDIOS: Des de la barra.

BASILIO: És que hi ha una càmera. Un mòbil vell en un trípode damunt del tauler u i el dos, que va a la tele del bar per la wifi perquè els de la barra vegin les partides sense aixecar-se. Va començar com una broma i ara s'hi juguen cafès.

[Acotació del secretari: aquest secretari fa constar que la càmera la va posar ell i que fins avui ningú no li ho havia preguntat.]

REMEDIOS: El rellotge es prem amb la mateixa mà amb què s'ha mogut, article 6.2.3. És infracció i s'avisa.

ÍKER: És que el rellotge està posat a la meva esquerra i jo moc amb la dreta. Si l'hi toco amb la dreta he de creuar el braç per damunt del tauler.

REMEDIOS: Aleshores el que està mal col·locat és el rellotge. On va el rellotge ho decideix l'àrbitre, i l'àrbitra soc jo. Senyor Basilio, el del tauler dos canvia de costat abans de la ronda de la tarda.

BASILIO: Apuntat.

REMEDIOS: I ara la càmera. Grava?

BASILIO: Grava perquè no vaig saber treure-li el gravar.

REMEDIOS: Posi-me'l.

[Acotació del secretari: es reprodueix el vídeo al telèfon de l'àrbitra. Se sent tot força bé. Es veu la mà del noi i es veu la mà del senyor Bienvenido.]

REMEDIOS: Pari. Deu segons enrere i apugi el volum.

[Acotació del secretari: a l'enregistrament se sent amb claredat la veu del senyor Bienvenido dient: «Toca la torre, home, que la tens torta i em posa dels nervis». Quatre segons després se sent el noi dir «componc», i se'l veu redreçar la torre amb un dit i deixar-la anar a la seva casella. Dotze segons després mou el cavall.]

[Acotació del secretari: ningú no diu res durant una bona estona. El cafè ja és fred del tot.]

AMELIA: Això sí que ho vaig sentir.

BIENVENIDO: Jo parlava en general.

REMEDIOS: Vostè li va dir que toqués la torre, ell va avisar que componia i la va redreçar. I després va moure el cavall, que era l'única jugada que tenia. La reclamació es desestima. Resultat de la partida, el que està signat.

BIENVENIDO: I això meu d'apuntar abans?

REMEDIOS: Això seu d'apuntar abans l'hi aviso avui i l'hi sanciono el diumenge vinent, que és el que fa un àrbitre amb una persona de setanta-un anys que porta tres dècades apuntant malament i ningú no li ha dit mai res. Senyor Basilio, apunti l'acord.

BASILIO: Apuntat.

REMEDIOS: I tregui la càmera del tauler dos o posi-li un cartell, perquè si els de la barra senten el que es diu a les taules, això ja no és un club d'escacs, és un programa de ràdio.

BASILIO: És que gràcies a això hem resolt la reclamació.

REMEDIOS: Ja. Per això no dic que la tregui. Dic que hi posi el cartell.

[Acotació del secretari: s'aixeca la sessió a les dotze i dos. Consta que el senyor Bienvenido es va acostar al noi abans de sortir.]

BIENVENIDO: Escolta.

ÍKER: Què.

BIENVENIDO: La torre estava torta de debò. Això ho mantinc.

ÍKER: Ja ho sé. La vaig tòrcer jo a la jugada quinze perquè et posessis nerviós.

[Acotació del secretari: el senyor Bienvenido va riure, que és la primera cosa que fa en tot el torneig, i li va dir al noi l'última cosa que consta en aquesta acta.]

BIENVENIDO: Aleshores ets dels meus i no tinc res a reclamar.