MargenVaig trigar quatre anys a atrevir-me a donar la seva roba. La vaig treure de l'armari un d'aquells matins en què la casa està massa endreçada, i la vaig anar plegant en caixes sense mirar-la gaire.
A la butxaca de l'abric gris vaig trobar una llista de la compra amb la seva lletra: pa, bombetes, alguna cosa per a la tos.
Em vaig quedar molta estona amb aquell paper a la mà. No era una carta, ni una foto, ni cap de les coses que un guarda expressament. Era només un dimarts qualsevol que ella pensava viure. Un pla petit per a un dia que donava per fet.
Vaig tornar la llista a la butxaca, vaig penjar l'abric un altre cop a l'armari, i vaig tancar les caixes amb tota la resta. Encara li compro el pa que li agradava. De vegades, en passar pel passadís de les bombetes, me'n recordo que en va quedar una per canviar.