MargenEl meu pare es va quedar cec l'any que jo vaig aprendre a llegir. Així que vam aprendre junts: jo, les lletres; ell, una altra manera de tocar-les.
Cada nit m'asseia al seu costat i li llegia en veu alta, mentre els seus dits recorrien la mateixa pàgina que els meus, un renglò més enrere, com qui segueix algú sense voler atrapar-lo.
Va morir a la primavera. Vaig trobar, a la seva tauleta, un llibre que jo no li havia llegit mai. El vaig obrir buscant un missatge, un comiat, alguna cosa.
No hi havia res escrit. Només l'empremta suau dels seus dits gastant el paper, full rere full, fins al final. Havia volgut llegir-lo ell sol, a les fosques, sense molestar-me. Hi vaig passar la mà per sobre, a poc a poc, i per primera vegada vaig entendre què havia estat llegint tots aquells anys: no les paraules, sinó l'escalfor de tenir-me a prop.