
A Islàndia hi ha una paraula per a això: jólabókaflóð, «l'allau nadalenca de llibres». Cada tardor, les editorials del país concentren gairebé totes les novetats en unes poques setmanes, i des de 1944 un catàleg amb tots els llibres publicats —el Bókatíðindi— arriba gratis a les bústies de totes les cases. Les famílies el fullegen com altres fullegen el catàleg de joguines: marcant-hi qui vol què.
La tradició va néixer per la guerra. Durant la Segona Guerra Mundial, les restriccions a la importació van deixar les botigues islandeses gairebé sense res per regalar; el paper, en canvi, no estava tan racionat. Així que aquell país petit, aïllat i lector va convertir el llibre en el regal per defecte. I ja no el va deixar anar.
El resultat és una de les nits més rares i envejables del calendari: la nit de Nadal s'intercanvien els llibres i, a moltes cases, la festa consisteix en això — cadascú amb el seu, alguna cosa calenta per beure, i hores de lectura fins a la matinada.
Islàndia publica avui més llibres per habitant que gairebé cap altre país. Allà es diu que tothom porta un llibre a la panxa: la qüestió és quan surt.