Vas néixer amb gairebé cent ossos més que ara

Compta els ossos d'un nadó i te'n sortiran uns 300. Compta els del seu pare i te'n sortiran 206. Ningú no ha perdut res: molts d'aquells ossos de nadó són peces soltes, en part de cartílag, que amb els anys es van soldant entre elles fins a formar ossos més grans.

L'exemple més clar és el crani. Un nadó el porta en plaques separades, unides per zones toves anomenades fontanel·les. Serveixen per a dues coses: deixar que el cap es comprimeixi en néixer i donar espai a un cervell que creix a tota velocitat. Amb el temps, les plaques es tanquen com continents que xoquen. El mateix passa més avall: cinc vèrtebres es fonen en una sola peça, el sacre, per sostenir el pes del cos.

Dos detalls més per a la sobretaula: més de la meitat dels teus ossos són a les mans i als peus —106 dels 206—, i l'últim a acabar de soldar-se és la clavícula, que no es dóna per acabada fins passats els vint anys.

L'esquelet no és una estructura fixa: és una obra que s'inaugura sense estar acabada.