
El 1528, una expedició espanyola d'uns 300 homes va desembarcar a Florida buscant or. Tot va sortir malament: malalties, fam, naufragis. D'aquell desastre, quatre homes van acabar llançats a les costes de Texas. Un era Álvar Núñez Cabeza de Vaca, de Jerez.
El que va venir després és un dels viatges més increïbles mai explicats: vuit anys caminant per l'interior de Nord-amèrica. Cabeza de Vaca va sobreviure com a esclau, després com a comerciant entre tribus i finalment com a guaridor itinerant, amb una reputació que corria de poble en poble per davant seu.
El 1536, uns genets espanyols es van topar al nord-oest de Mèxic amb quatre figures irrecognoscibles que parlaven castellà. Havien creuat el continent a peu.
Cabeza de Vaca ho va explicar tot a «Naufragios», el primer gran relat europeu de l'interior de Nord-amèrica. I el va escriure amb una simpatia pels indígenes raríssima a la seva època.