
Quaranta-una cadires de plàstic blau i vuit persones repartides per no tocar-se.
Cada vegada que s'obre la porta del fons apugem el cap alhora, com a missa, i alhora el tornem a abaixar.
Yolanda Pardo, infermera de triatge, fa des de les tres que diu cognoms d'altri.
Som vuit i els vuit portem el compte de qui va entrar després que nosaltres.
Dues hores aquí: onze noms dits, i cap no era el nostre.