Una dona va obrir casa meva i va dir que es deia com jo

—Amadeo Rueda, negociat de padró. Li llegeixo literal el que va posar l'inspector, senyora Alcorta, que és l'únic que tinc. —Llegeixi'l. —Teodoro Lamas, inspector. Visita del 12 de març, onze quaranta. «Obre una dona. Manifesta que la titular es va mudar fa dos anys i que ella ocupa l'habitatge amb permís.» I signa a sota. —Jo despatxo a la farmàcia del carrer Ample de nou a dues. El 12 de març era darrere el taulell, amb dues companyes. —Ja. El problema és que la baixa està tramitada i la seva filla perd la plaça del col·legi el 30 de setembre. —Doni'm el nom d'aquesta dona. —Aquí és on m'encallo jo. A la casella de la signatura hi diu Nieves Alcorta. Amb una altra lletra, però el document que va ensenyar a Lamas és el seu, dígit de control inclòs. —Això no pot ser. —He demanat a Lamas que hi torni demà i em digui si reconeixeria qui li va obrir. Diu que no cal. —I per què no cal? —Perquè m'ha dit que aquella senyora li va ensenyar el mateix rebut de la llum que m'està ensenyant vostè ara.