Van llançar l'ampolla el 1886 i la van obrir el 2018

El 12 de juny de 1886, el capità del veler alemany Paula va anotar a mà la posició del seu vaixell en un formulari imprès, el va enrotllar, el va ficar en una ampolla de ginebra holandesa i la va llançar per la borda al mig de l'oceà Índic. Ningú no va tornar a tocar aquell paper fins al 21 de gener del 2018, cent trenta-un anys després i a l'altra punta del món.

Ho va fer perquè formava part de la seva feina. Des del 1864 hi havia en marxa un experiment de deriva que demanava als capitans de la marina mercant alemanya que llancessin ampolles numerades en rutes conegudes, per dibuixar per on es movien els corrents del mar. L'adreça impresa al paper era la de l'observatori naval d'Hamburg, que des del 1875 es va dir Deutsche Seewarte i es va quedar amb el programa. El formulari tenia caselles per omplir: data, latitud, longitud, nom del vaixell, port de matrícula. I una instrucció impresa en diversos idiomes per a qui el trobés: apunteu on i quan va aparèixer, i torneu el paper a l'observatori d'Hamburg o al consolat alemany més proper.

L'experiment va durar seixanta-nou anys i es va tancar el 1933. Es van llançar milers d'ampolles i en van tornar 662 formularis. El de la Paula no hi era, i ningú no el va reclamar mentre va viure cap de les persones que l'havien tocat.

Aquell matí de gener, Tonya Illman caminava per les dunes de Wedge Island, a uns 180 quilòmetres al nord de Perth, a la costa d'Austràlia Occidental. Va veure un coll de vidre que sortia de la sorra i va recollir l'ampolla pensant que faria bonic en una prestatgeria. Quan la va bolcar, va caure un rotlle de paper lligat amb un cordill, humit i premut de tants anys enrotllat. A casa el van assecar una estona al forn a temperatura baixa per poder desplegar-lo sense partir-lo. Era el formulari, amb la data escrita a mà i la tinta encara llegible.

La comprovació la va fer el Museu d'Austràlia Occidental, a Fremantle. Ross Anderson, el seu conservador d'arqueologia marítima, va demanar ajuda als arxius navals i meteorològics alemanys i holandesos. El quadern de bitàcola de la Paula, conservat a Alemanya, tenia una entrada del 12 de juny de 1886 que registrava el llançament d'una ampolla en aquella posició exacta. La lletra del diari de bord i la lletra del formulari eren la mateixa mà. El número imprès del formulari també coincidia amb la sèrie del programa.

Guinness el va homologar com el missatge en una ampolla més antic recuperat: 131 anys i 223 dies entre el llançament i la troballa. El rècord anterior eren 108 anys i 138 dies, i era d'una altra ampolla i d'un altre experiment: la va deixar anar el 1906 la Marine Biological Association de Plymouth i va aparèixer el 2015 a l'illa alemanya d'Amrum. La de la Paula li va treure vint-i-tres anys de cop.

Els investigadors que van estudiar l'estat del paper i la dinàmica dels corrents de la zona van calcular quant temps havia passat l'ampolla dins l'aigua. El més probable és que arribés a aquella platja en menys de dotze mesos, arrossegada pel corrent de Leeuwin, i que es quedés enterrada a la duna fins que Tonya Illman va ensopegar amb el coll de vidre. El viatge va durar un any. Els altres cent trenta els va passar en aquella duna, en terra ferma, a l'abast de qualsevol que hagués cavat un pam.