MargenDemanem opcions creient que ens alliberen. Però cada porta que deixem oberta i no travessem comença, amb el temps, a pesar com un retret.
La llibertat no és tenir alternatives; és la capacitat de renunciar-hi. Qui no tria mai, per no perdre res, acaba perdent-ho tot a poc a poc: la vida no se li'n va en errors, se li'n va en assajos que no comprometen. Les possibilitats no viscudes no s'evaporen, s'acumulen com factures.
Triar fa mal perquè mata versions d'un mateix. Però només el que mor deixa lloc. Qui ho vol tot obert acaba habitant un passadís de portes: molt d'aire, cap habitació on quedar-s'hi per fi.