Es perdona el que s'entén, s'oblida el que no importava

Diem perdona i oblida com si fossin germans. Són gairebé oposats. El perdó exigeix que recordis; l'oblit és la comoditat de no haver estimat mai prou.

Perdonar no és esborrar la ferida, és deixar de cobrar-la. Requereix memòria: cal tenir present el dany exacte per renunciar, amb els ulls oberts, al deute. Per això el perdó cansa i l'oblit descansa.

Desconfia de qui et diu que ja ho ha oblidat tot. O no li va doldre, o encara no ha començat a perdonar. El rancor i el perdó viuen a la mateixa casa, la dels qui recorden; l'oblit viu lluny, a la dels qui mai no hi van ser del tot.