La pressa és una forma de por

Correm com si el temps s'escapés, però gairebé sempre correm per no quedar-nos sols amb la pregunta que la calma ens faria.

La pressa sembla eficiència i sol ser fugida. Omplim l'agenda no perquè hi hagi tant a fer, sinó perquè un forat buit és un mirall, i no tots els dies tenim ganes de mirar-nos-hi. Ocupats, no hem de decidir si això que vivim és el que volíem viure.

Qui va a poc a poc no sempre és savi, però s'exposa a ser-ho. Aturar-se és acceptar el risc de descobrir que la direcció importava més que la velocitat, i que portàvem anys guanyant minuts pel camí equivocat.