Poques vegades algú és convençut per un argument. El que passa gairebé sempre és més humà i més trist: canvia primer de gent, i l'opinió arriba després, com l'equipatge.
Creiem el que creuen els qui ens importen. Quan canvia el cercle, canvia el credo, i després inventem les raons per sentir que l'elecció va ser nostra. La lògica no ens mou: ens maquilla el moviment que ja va fer la pertinença.
Això no és cinisme, és cautela. Abans de discutir una idea aliena, convé preguntar-se a qui deixaria de mirar als ulls qui l'abandonés. Gairebé mai no defensem una tesi; defensem una taula on encara volem tornar a seure.