Margen
El 1999, David Dunning i Justin Kruger van posar estudiants a fer tests de gramàtica i lògica i els van demanar que estimessin el seu propi resultat. Els pitjors no es creien els millors, com diu el mem: es creien «una mica per sobre de la mitjana». Estant al percentil 12, se situaven al 62.
El matís importa. L'efecte no és «els ximples es creuen genis», sinó una cosa més incòmoda: les habilitats per fer una cosa bé són les mateixes que necessites per adonar-te que la fas malament. Sense elles, els teus errors et resulten invisibles.
I hi ha una segona meitat que gairebé ningú cita: els millors es van puntuar per sota del seu nivell real. Com que a ells els semblava fàcil, van assumir que a tothom.
Moralitat doble: la seguretat absoluta és sospitosa, i aquella persona brillant que dubta de si mateixa probablement en sap més que tu.