Tancada des de fa cinc mesos, la 217 té el llum encès

—Merche, la 217 té llum. Hi has ficat algú? —La 217 està tancada des de març, Ana. Des de don Rafael. —Doncs algú hi ha dins. —Has trucat? —Porto dues voltes sentint el televisor baixet.

Ana Correal, vint-i-quatre anys de torns de nit a l'Hospital Provincial de Zamora, agafa el mestre i baixa la maneta amb les dues mans. L'habitació 217 té la làmpada del capçal encesa, el llit obert i una dona adormida damunt del cobrellit, amb un abric de drap plegat als peus.

—Elena. La vídua de don Rafael Espinosa obre els ulls i s'asseu a poc a poc, com qui porta mesos assajant aixecar-se a les fosques. —No aconsegueixo dormir a casa. Aquí sí. Vinc a les onze i me'n vaig a les sis. No li ho diguis a ningú. —Quant portes? —Cinc mesos. Ana mira el passadís, la càmera del sostre apagada. Tanca la porta, apaga la làmpada i posa el pestell per dins. —A les sis torno amb un cafè. No li diguis a la Merche que la vaig despertar.