Churchill va invocar el 1943 un tractat signat el 1373

Winston Churchill es va aixecar a la Cambra dels Comuns el 12 d'octubre del 1943, en plena batalla de l'Atlàntic, i va començar així: he de fer a la Cambra un anunci que es deriva del tractat signat entre aquest país i Portugal l'any 1373, entre Sa Majestat el rei Eduard III i el rei Ferran i la reina Elionor de Portugal.

Després va callar perquè la data calés. Els diputats van trigar un segon a entendre que no era una broma. Churchill no estava demanant res: anunciava que Portugal acabava de concedir-li facilitats —aquesta va ser la paraula, no bases— a les Açores, les illes portugueses enmig de l'Atlàntic, per protegir els mercants i poder caçar submarins alemanys al forat d'oceà que els avions no abastaven des de terra. I l'acord s'emparava en un paper de cinc-cents setanta anys abans.

El paper existeix i continua vigent. L'aliança entre Anglaterra i Portugal va començar amb aquell tractat del 1373, que van signar Eduard III per una banda i Ferran I i Elionor Teles per l'altra, i es va tornar a signar, més fort i més solemne, el 9 de maig del 1386 a Windsor. El que Churchill va llegir en veu alta aquell dia va ser l'article primer del del 1373, que promet amistats, unions i aliances perpètues; el de Windsor ho repeteix encara més solemne, una lliga perpètua que ha de durar per sempre. Cap dels dos no posa data de caducitat en cap línia.

Al darrere hi havia una batalla. El 14 d'agost del 1385, a Aljubarrota, al nord de Lisboa, l'exèrcit portuguès de Joan I va aturar els castellans, i ho va fer amb uns dos-cents arquers anglesos al camp, veterans de la guerra dels Cent Anys, dels que disparaven l'arc llarg, l'arma que quaranta anys abans havia destrossat la cavalleria francesa al nord de França. Portugal va conservar la corona. Un any i mig després, el 2 de febrer del 1387, Joan I es va casar a Porto amb Felipa de Lancaster, filla del duc Joan de Gant. Un dels seus fills va ser l'infant Enric el Navegant, el que va muntar les expedicions que van portar Portugal costa africana avall.

Des d'aleshores l'aliança s'ha anat despertant cada vegada que calia. El 1899, amb la guerra dels bòers a sobre, els dos governs van signar en secret una declaració que la reafirmava. El febrer del 1916 Portugal va requisar els vaixells alemanys amarrats a Lisboa perquè Londres l'hi va demanar, trenta-sis de cop el dia 23, i Alemanya li va declarar la guerra dues setmanes més tard, el 9 de març. I el 1943 va arribar el torn de les Açores: Portugal era oficialment neutral, António de Oliveira Salazar no volia un pas en fals amb Berlín, i el tractat medieval li va donar la cobertura legal per dir que sí sense deixar de ser neutral. Els aliats van entrar a la base de Lajes aquell mateix octubre, i des de l'illa Terceira els avions de patrulla arribaven per fi al centre de l'Atlàntic, el corredor que fins aleshores cap avió no cobria des de terra.

Entre la signatura de Windsor i aquell discurs van passar cinc-cents cinquanta-set anys, i entre el discurs i avui, vuitanta-tres més. Sis-cents quaranta anys sense que cap de les dues parts hagi denunciat el tractat: és l'aliança vigent més antiga del món.