Gastar la bateria del tot és un consell dels anys 80

El teu mòbil no necessita que el deixis morir. Buidar-li la bateria fins que s'apaga només li afegeix desgast, i no compra res a canvi. El ritual d'apurar fins al zero ve d'unes piles que ja gairebé ningú no té a casa.

1. Deixa de perseguir el zero.

L'efecte memòria era de les de níquel-cadmi, les recarregables grises de les càmeres i els trepants de fa quaranta anys. Si les endollaves sempre a mitja descàrrega, acabaven comportant-se com si la seva capacitat fos aquella meitat. D'aquí va sortir el costum familiar d'apurar la bateria abans de carregar-la, i d'aquí no s'ha mogut des de llavors.

La majoria de mòbils, portàtils i patinets d'avui porten ió de liti, que és una altra química. Una descàrrega profunda li costa vida útil.

2. Sí, en el liti també hi van trobar memòria. I no diu el que et penses.

El 2013, un equip de l'Institut Paul Scherrer, el gran laboratori públic suís, va publicar a Nature Materials un efecte memòria en el LiFePO4 —el liti de les bicis elèctriques i les caravanes, no el del teu telèfon—, i els n'hi havia prou amb un sol cicle parcial per provocar-lo. El treball es va fer amb els laboratoris de recerca de Toyota.

El que van trobar és un desplaçament petit del voltatge. Això despista el sistema que tradueix voltatge en percentatge, i l'aparell pot calcular malament quanta càrrega li queda. No menja capacitat. La troballa no rescata el vell consell: el deixa pitjor, perquè ensenya que el número de la pantalla és el primer que menteix.

3. Canvia una descàrrega llarga per unes quantes de curtes.

Aquí convé saber què és un cicle, perquè no és endollar el cable: un cicle és una càrrega completa sumada, així que dues mitges càrregues compten com una, no com dues. Battery University, la web tècnica del fabricant d'instruments Cadex, fa anys que publica les seves mesures: compta quants cicles aguanta una cel·la de liti NMC —níquel, manganès i cobalt, la dels mòbils— abans de quedar-se al 70 % de la seva capacitat.

Buidar-la sencera cada vegada: uns 300 cicles. Gastar-ne tres cinquenes parts: uns 600. Gastar-ne una cinquena part i endollar: uns 2.000. És la mateixa cel·la; l'únic que canvia és fins on la deixes baixar. Les xifres canvien amb la química, la temperatura i el protocol de prova. L'ordre entre elles, no.

4. Fes servir el topall del 80 % els dies normals.

Molts mòbils nous porten un limitador que talla la càrrega al 80 %. Parar abans del final multiplica els cicles. La taula de tensions de Battery University ho ensenya sense adorns. A 4,20 volts per cel·la, que és el 100 % de tota la vida, en surten entre 300 i 500 cicles. A 4,00 volts et quedes amb el 73 % de l'energia i arribes a entre 850 i 1.500.

Cap telèfon et deixa triar volts, així que l'interruptor del 80 % és la versió domèstica d'aquella taula. El topall del 80 % et dóna més mesos de bateria. Els dies que necessitis autonomia sencera, apagues el topall i ja està.

5. La calor fa més mal que qualsevol ritual.

Per sobre de 30 graus una bateria ja és en zona calenta. La calor amb la bateria plena fa més mal que la calor sola. Guardada un any a plena càrrega, a 25 graus conserva al voltant del 80 % de la seva capacitat. La mateixa bateria, el mateix any, a 40 graus: el 65 %.

Traduït a casa teva: el mòbil carregant damunt del radiador, o dins del cotxe a l'agost amb l'endoll posat, envelleix més de pressa que si l'usessis sense parar.

6. Si el guardaràs mesos, deixa'l a la meitat.

Un portàtil que passarà l'hivern a les golfes s'espatlla més per estar-hi guardat ple i calent que per fer-lo servir. Carrega'l fins a la meitat abans de desar-lo, i busca el lloc més fresc de casa. El traster no ho és. I no el guardis al 0 %: una bateria que passa mesos buida pot no tornar a arrencar mai.

Activa el topall del 80 % si el teu telèfon el té, endolla'l abans que s'apagui, treu-lo del sol i del radiador, i deixa de gastar bateria només per complir el vell ritual.