El gat dels tres noms

A les vuit entra pel meu balcó, s'acaba el plat i s'adorm a la cadira bona. Li vaig posar Bruno. Una tarda el vaig seguir per les teulades: al pati del segon, la senyora Remei li va obrir la finestra dient-li Canyella; a mig matí, em van explicar després, ronda el forn de pa, on li guarden retalls de pernil i respon per Míster.

No em va saber greu compartir-lo. Un gat així no es té: es fa per torns.

L'estrany va ser la foto. Al forn hi ha una imatge de l'aparador, en blanc i negre, de l'any que van obrir: 1961. Sobre els pans, assegut al mateix racó on s'asseu ara, hi ha un gat idèntic. Idèntic. El forner diu que el seu avi li deia Cendra i que mai no va saber de qui era.

A les vuit l'espero amb el plat ple. No li pregunto quants noms porta gastats. Que un d'ells sigui meu, uns quants anys, em sembla un tracte prou just.