Margen
Abans que arribés el sucre, el cacau era una beguda amarga. Maies i asteques molien els grans, els barrejaven amb aigua, xili, blat de moro o vainilla, i els abocaven d'un recipient a un altre per aixecar aquella escuma densa que tant apreciaven. Era un luxe ritual, no un caprici de sobretaula.
I valia tant que funcionava com a diner. Als mercats del Mèxic prehispànic es pagava amb grans de cacau: uns quants per un alvocat o un tomàquet, més per un gall dindi. Fins i tot hi havia falsificadors que omplien closques buides amb fang per fer-les passar per moneda.
Van ser els europeus els qui hi van afegir sucre i el van convertir en el dolç que avui coneixem. Així que la xocolata va fer un viatge curiós: de moneda amarga i sagrada a tauleta de supermercat. Poques coses han canviat tant d'ofici.