
Quan una abella exploradora troba un bon camp de flors, torna al rusc i ho explica ballant.
És la «dansa de l'abella»: mou l'abdomen mentre avança en línia recta, i l'angle d'aquesta línia respecte a la vertical diu a les altres en quina direcció hi ha l'aliment respecte al sol. La durada del moviment indica la distància.
Desxifrar-ho va valer a Karl von Frisch el Nobel el 1973. Un idioma fet de passos de ball, perfeccionat durant milions d'anys.