Margen
Marisa, t'escric des de l'oficina a dos quarts de deu de la nit perquè aquesta tarda ha sortit l'expedient d'Aroa i la meva signatura va a dins. Necessito que ho llegeixis avui, no dilluns.
Et resumeixo què vam fer, que tu no hi eres.
L'apeig va ser el 2 de setembre. Ens van contractar només per a la part de camp: localitzar les fites H-41 a H-53 del tram entre la balisa nord i l'espigó vell, comprovar-les i mesurar. Això vam fer, i ho vam fer bé. T'adjunto la llibreta escanejada.
Les tres fites que importen són la H-46, la H-47 i la H-48. Les seves coordenades, en el sistema que es fa servir per a això, són aquestes:
H-46: X 412.742,100; Y 4.809.744,210; cota 3,09. H-47: X 412.695,660; Y 4.809.772,610; cota 3,11. H-48: X 412.651,380; Y 4.809.801,440; cota 3,14.
Coincideixen dígit a dígit amb les del document 17 del mateix expedient, la comprovació de bases del febrer del 2019. Les tres són daus de formigó amb clau central i les tres són on eren. Vaig mesurar des del clau de la H-47 fins a la cantonada sud-est de la casa de la finca 3.118: 18,39 metres. El 2019 van anotar 18,42. Tres centímetres en set anys, que és el que passa quan ningú no toca res.
Això és el que vull que entenguis abans de seguir: no s'ha mogut cap fita i no s'ha canviat cap coordenada. Si algú et diu que hi va haver un error de replanteig, és mentida. Les fites estan perfectes.
El que s'ha mogut és la cota.
La línia del domini públic no la fixen les fites. La fixa la cota fins on arriba el mar en els temporals més grans coneguts; les fites només serveixen per donar suport al mesurament. La línia aprovada el 2014, i mantinguda en la campanya del 2019, anava per la cota 3,11. La proposta que ha sortit aquesta tarda va per la cota 4,55.
Un metre i quaranta-quatre centímetres d'altura. Sobre el pendent d'aquell tram són 27,79 metres terra endins.
Mesurat des de la línia del 2014, el mur oest de la casa és a 26,42 metres. Fes la resta tu mateixa.
La casa és del 1964, té 86 metres quadrats sobre una parcel·la de 312 i una fondària de vuit metres des de la façana est. Una planta, quatre obertures al mar. El propietari és l'Arturo Leal Cifuentes, seixanta-tres anys, mestre d'aixa jubilat, empadronat allà des del 1981. La seva filla Clara hi va néixer el 17 de gener de 1990; consta al llibre de família i al comunicat de Remedios Vilar Puga, llevadora, que situa el part a l'habitació que el plànol anomena dormitori 2. Amb la línia nova, aquells 86 metres quadrats queden dins del domini públic. La casa segueix dreta, amb el seu número 14 a la bústia, i deixa de ser seva.
Ara t'explico d'on surt la cota 4,55, perquè és l'únic punt on vaig aixecar la mà i vull que consti que la vaig aixecar.
A l'estudi d'onatge del 2019, folis 401 a 468, hi ha una fitxa del temporal de l'11 de gener de 2019. Diu: cota màxima assolida, 4,55 metres. Període de retorn estimat, 58 anys. Classificació, excepcional. I a l'última línia, «no computable a efectes de delimitació».
Al mateix expedient hi ha una addenda d'aquest any, folis 1.104 a 1.109, signada el 21 d'agost. Recalcula aquell mateix temporal de l'11 de gener de 2019. Li dona la mateixa cota màxima, 4,55. Li dona un període de retorn de 43 anys. El classifica com a ordinari i el declara computable.
El període de retorn són els anys que de mitjana passen entre dos temporals d'aquella magnitud. És un número calculat, no mesurat. L'addenda fa servir la sèrie de la boia d'Aroa allargada amb els registres del 2024 i del 2025, i aquest allargament baixa el número per sota del llindar de cinquanta anys. Amb 58 no comptava. Amb 43 compta. La mateixa ona, el mateix dia, la mateixa altura.
L'hi vaig dir a l'Elisa Bernal, l'enginyera que instrueix l'expedient, mentre replantejàvem. Ella va fer constar a l'acta, amb aquestes paraules, que la cota del mar és la mateixa en els dos documents i que el que ha canviat és el nombre d'anys que s'atribueix al temporal. Va demanar suspendre l'apeig d'aquell tram i obrir una audiència específica sobre l'addenda. Ho va demanar a les nou i vint-i-quatre del matí i ho va demanar bé.
A les nou i quaranta-un, en Rubén Salgado, el cap de la demarcació, va incorporar una nota que havia escrit ell mateix a dos quarts de vuit. Diu que l'addenda no canvia mesuraments de camp, sinó la classificació estadística d'un temporal ja documentat, i que aquella classificació formava part de l'estudi tècnic que en el seu dia es va sotmetre a informació pública. L'Elisa li va contestar que l'estudi sotmès a informació pública classificava aquell temporal com a excepcional i que l'addenda el classifica al revés. Ell va respondre que l'objecte de l'acta era comprovar l'execució del plànol, no revisar els criteris amb què es va dibuixar. I va ordenar continuar.
Tots dos tenen raó en el seu, i això és el que em treu la son. Ell no s'ha inventat res: aplica un paper que existeix. Ella tampoc no exagera: el paper diu avui el contrari del que deia el 2019.
Abans d'escriure't he tornat a obrir l'estudi del 2019 sencer, els seixanta-vuit folis, buscant una cosa concreta: algun mesurament nou del mar entre el 2019 i avui que justifiqui pujar la cota. No n'hi ha. No hi ha campanya de batimetria, no hi ha cap temporal posterior que arribi més amunt, no hi ha cap informe que digui que l'onatge d'aquell tram ha canviat. L'única cosa que ha canviat de mà en set anys és el càlcul estadístic d'un temporal que ja estava mesurat. Si tu trobes alguna cosa que se m'hagi escapat, digue-m'ho aquesta nit i callo.
Jo vaig mesurar la línia de ribera observada al camp, la que deixa el mar de veritat. Respecte a la campanya anterior varia entre 0,24 i 0,62 metres. Entre vint-i-quatre i seixanta-dos centímetres. La delimitació avança 27,79 metres.
El termini de l'expedient vencia avui a les 23:59, vint-i-quatre mesos des que es va publicar l'acord d'incoació el 24 de setembre de 2024. A les 13:52 en Salgado ha signat la proposta i n'ha ordenat l'enviament. Surt amb l'assentament RE-2026-88431 i puja al Ministeri perquè s'aprovi per ordre ministerial. L'Elisa ha signat cada pàgina per deixar constància de la seva comprovació tècnica i ha mantingut la seva reserva al foli 1.117. La meva llibreta de camp va a dins, amb el meu nom.
El que et demano és concret. U: que l'empresa escrigui demà a la demarcació dient que el nostre treball acredita la posició de les fites i res més, i que no avala la cota. Dos: que aquella carta entri per registre, no per telèfon. Tres: que em diguis si puc parlar amb l'interessat, perquè me l'he trobat aquesta tarda a la porta i no he sabut què dir-li.
L'Arturo va presentar les seves al·legacions el 15, dins dels quinze dies hàbils. Estan escrites a mà i les he llegides senceres. Hi ha un paràgraf que porto tota la tarda repetint: «El mar no ha pujat ni un centímetre entre els dos fulls: el que ha pujat és el compte».
Quan ha arribat la proposta, li han donat l'imprès de sol·licitud de concessió d'ocupació del seu propi habitatge, generat d'ofici, amb les seves dades ja impreses i el buit de la durada en blanc. L'Elisa li ha preguntat si el volia presentar avui mateix.
Ha dit: «No em doni permís per viure a l'habitació on va néixer la meva filla».