MargenUna estrella de mar no té cervell. Tampoc sang, ni cor. En comptes d'això, bombeja aigua de mar filtrada per una xarxa de canals interns: l'oceà mateix li fa de sistema circulatori.
El seu «pensament» està repartit: un anell de nervis al voltant de la boca i una xarxa que baixa per cada braç decideixen, entre tots, cap on anar. Veu amb taques oculars a la punta dels braços, que distingeixen llum i ombra.
I després hi ha el seu truc més famós: la regeneració. Si perd un braç, li'n creix un altre. Algunes espècies van més enllà: d'un braç tallat amb un tros del disc central se'n pot regenerar una estrella sencera. Durant anys, els pescadors que les esbocinaven per «eliminar-les» dels bancs d'ostres, sense saber-ho, les multiplicaven.
La vida no necessita assemblar-se a nosaltres per funcionar de meravella.
Font: National Ocean Service (NOAA)