Margen
De l'última pàgina que hagis llegit, tria el paràgraf que de debò t'importa i digues-lo en veu alta. Un per pàgina, no la pàgina sencera. Aquell paràgraf dit es reconeix després uns deu punts millor que el que has llegit en silenci: deu respostes més de cada cent, que no és el mateix que un deu per cent de millora.
Això és tot el mètode. L'equip de Colin MacLeod, a la Universitat de Waterloo, fa des del 2010 que mesura el que van anomenar l'efecte de producció: a les proves de memòria, les paraules i les frases que el subjecte ha llegit en veu alta es recorden millor que les que ha llegit sense pronunciar-les. No cal material ni aplicació. Només dir-ho.
Però té una trampa, i és la raó per la qual probablement no t'ha funcionat mai.
L'efecte viu del contrast. Als experiments, el subjecte llegeix unes quantes coses en veu alta i la resta cap endins, i el que es mesura és la diferència entre aquestes dues meitats. Quan es fa llegir TOTA la llista en veu alta, aquells deu punts es queden pràcticament en zero. Qui es posa a llegir el capítol sencer recitant acaba amb la gola seca i amb la mateixa retenció que llegint normal, i a més tarda el doble.
Així que la instrucció pràctica té bastant més lletra petita que "llegeix en veu alta". Va sencera:
Llegeix el text seguit i al teu ritme, sense pronunciar res. En acabar cada pàgina, decideix què és l'única cosa que hauries de poder repetir si algú t'ho preguntés demà: una definició, una xifra amb la seva unitat, el nom de qui va fer alguna cosa, el pas que sempre se t'oblida. Marca aquell tros i cap més.
Digues-lo aleshores en veu alta, tu, amb la teva pròpia veu i a velocitat de parlar, mirant el paper. Que se't senti. Xiuxiuejar i moure els llavis sense so també serveix, però menys, i una gravació de la teva veu o la veu d'una altra persona llegint-t'ho serveix encara menys: el que compta és que ho produeixis tu.
I afegeix el gest que multiplica tot l'anterior sense costar res: després de dir-ho mirant el text, aparta la vista i digues-ho una altra vegada de memòria. La primera passada és producció; la segona és recuperació, que és l'altre mecanisme amb evidència sòlida al darrere.
Tres avisos per no espatllar-ho. Si el tros triat passa de cinc o sis línies, ja no estàs triant. Si et surt una veueta de recitar, baixa-la a veu d'explicar alguna cosa, perquè el que es recorda és l'acte de parlar i no l'entonació. I si ets en un vagó o en una biblioteca, moure els llavis articulant de debò et deixa la major part de l'efecte i no et deixa en evidència.
Aquesta nit, amb el que tinguis entre mans —un manual, un contracte, un tema d'examen, les instruccions del forn nou—, fes només això: una pàgina, un paràgraf, dues vegades en veu alta, la segona sense mirar.