Escalfar el motor aturat va deixar de servir el 1993

Són les set del matí i el termòmetre marca dos graus sota zero. Al carrer hi ha un cotxe encès i sense ningú a dins. El baf creix darrere el para-xocs mentre el seu amo continua a casa; uns metres més enllà, un veí ha repetit el ritual. Deu minuts diaris així sumen al voltant de 61 hores l'any amb el motor cremant combustible i el cotxe al mateix lloc.

El costum va tenir una explicació mecànica. Els motors amb carburador necessitaven l'estàrter durant l'arrencada en fred. Aquest mecanisme enriquia la mescla d'aire i benzina per evitar un funcionament inestable o que el cotxe es calés. La injecció electrònica va passar aquesta feina a la centraleta, que rep dades dels sensors i ajusta el combustible automàticament. La seva generalització va coincidir amb la norma Euro 1, obligatòria per a cotxes nous des del 1993, i amb l'extensió de la sonda lambda i el catalitzador de tres vies.

Convé dir en veu alta la creença que això desmunta, perquè gairebé ningú no l'ha revisada des que la va aprendre: que un motor fred pateix si arrenca i surt, i que els minuts aturats són una manera de cuidar-lo. Amb carburador tenien aquesta funció. Avui aquests minuts coincideixen justament amb l'estona en què el motor treballa pitjor: mescla enriquida, oli encara repartint-se i catalitzador fred, les tres coses alhora i sense que el cotxe es mogui.

En un gasolina modern pots arrencar i emprar entre 20 i 30 segons a cordar-te el cinturó i ajustar el seient. L'oli comença a circular tan bon punt es posa en marxa el motor; durant aquests segons acaba d'arribar a les zones que ha de protegir. Després convé sortir i recórrer amb suavitat els dos o tres primers quilòmetres. Unes 2.000 revolucions serveixen de referència pràctica, encara que la càrrega importa tant com el règim: avançar a poques voltes amb l'accelerador molt enfonsat, especialment costa amunt, també exigeix massa a un motor fred. La marxa adequada i un pedal moderat importen més que obeir una xifra com si fos un límit universal.

Les accelerades en parat empitjoren el moment delicat. La centraleta utilitza una mescla enriquida durant l'arrencada freda i part de la benzina pot quedar sense cremar. Aquest combustible renta la pel·lícula d'oli de les parets dels cilindres i acaba diluint el lubricant. Una sortida tranquil·la permet que el conjunt guanyi temperatura sota una càrrega moderada. Al ralentí pot necessitar quinze o vint minuts per arribar a la seva temperatura de treball; circulant suaument, uns cinc.

També s'escalfa el sistema d'escapament. El catalitzador comença a tractar els gasos amb eficàcia al voltant dels 250-300 graus. Mentre roman fred, una part més gran de les emissions surt amb poc tractament. Una espera prolongada al ralentí allarga aquesta fase. L'efecte pesa especialment en trajectes de dos quilòmetres, on el motor amb prou feines té temps per estabilitzar-se i l'aigua produïda per la combustió pot condensar-se a l'escapament i barrejar-se amb l'oli. Tres sortides curtes en un dia repeteixen tres arrencades enriquides. Ajuntar els encàrrecs dona a l'oli, a l'escapament i al catalitzador més temps dins del seu interval normal.

Les excepcions caben en un sol paràgraf. Un cotxe antic amb carburador pot requerir l'estàrter i uns instants d'estabilització segons el seu sistema concret. En un dièsel vell, el pilot de les bugies d'incandescència demana esperar abans d'arrencar fins que s'apagui; són segons amb el motor aturat. A vint graus sota zero, un escalfador de bloc connectat a la xarxa pot temperar el motor sense cremar combustible, una solució pròpia de climes extrems.

La despesa dels dos cotxes del carrer es pot calcular. Un motor al ralentí consumeix entre 0,6 i 1,2 litres per hora. Deu minuts al dia durant un any són uns 3.650 minuts, equivalents a prop de 61 hores. Prenent 0,8 litres per hora, un valor central dins d'aquest interval, surten al voltant de 49 litres emprats sense avançar. A 1,55 euros el litre, el compte arriba a 75,95 euros: uns 76 euros anuals. Posat al sortidor són gairebé el dipòsit sencer d'un utilitari, cremat sense sortir de la plaça d'aparcament. El resultat concret canvia amb el motor, la temperatura i els accessoris, però la benzina consumida durant l'espera produeix calor i gasos sense aportar desplaçament.

La durada d'una parada planteja un altre càlcul. Després d'uns deu segons, el ralentí ja ha consumit més combustible del que requereix tornar a arrencar. Aquesta dada aïllada tampoc aconsella girar manualment la clau a cada semàfor. Les guies d'eficiència empren un llindar pràctic de més d'un minut per a esperes llargues, com un pas a nivell, una recollida o una cua immòbil. Per sota d'aquest temps, l'estalvi resulta petit davant del desgast afegit del motor d'arrencada i la bateria.

Els cotxes amb arrencada i aturada automàtica gestionen els semàfors pel seu compte. Incorporen bateries i motors d'arrencada preparats per suportar molts més cicles que els components convencionals. En un vehicle sense aquest sistema, apagar manualment a cada aturada urbana multiplica una feina per a la qual aquestes peces poden no estar dimensionades. La referència del minut continua reservada a pauses llargues.

El ritual sobreviu per un motiu que no té res a veure amb la mecànica: dins del cotxe fa fred. Qui el deixa encès davant de casa gairebé mai no està protegint el motor, està esperant que surti aire calent. Les dues coses van per separat, i la segona també es resol abans conduint: el motor produeix calor molt més de pressa amb càrrega que aturat, així que l'habitacle es tempera abans de camí a la feina que esperant davant del portal.

Queda el motiu més visible per esperar: el parabrisa. Si està entelat per dins, l'aire condicionat retira humitat i la calefacció eleva la temperatura de l'aire dirigit al vidre. Poden funcionar junts mentre prepares la sortida. Si el gel és a fora, l'aigua calenta pot provocar un canvi brusc de temperatura i esquerdar el vidre. Un rascador recupera tota la superfície sense dependre de deu minuts de motor encès. Conduir mirant per una petita zona descongelada continua sent perillós encara que l'habitacle ja estigui temperat.

La calefacció triga uns instants perquè aprofita la calor del motor, i encendre-la amb força des del primer segon pot endarrerir lleugerament l'escalfament. Això tampoc obliga a passar fred: comença la marxa amb suavitat, orienta l'aire cap al parabrisa i ajusta la temperatura a mesura que arriba calor. L'aire condicionat pot continuar activat per assecar l'ambient. Quan tornis a mirar el veí, potser el seu cotxe continuï deixant anar baf al mateix aparcament mentre el teu ja circula i arriba abans a la seva temperatura útil.

Posa un rascador al maleter aquesta nit. Aquest gest prepara millor la propera sortida que deixar el motor deu minuts davant de casa.