Margen
Poses mil euros en un dipòsit a sis mesos al 3 % TAE. Al venciment apareixen al teu compte 12,06 euros d'interessos. No trenta, que és el compte que gairebé tothom fa de cap: dotze.
Els divuit euros que falten no se'ls queda ningú d'amagat. Se'n van per dos llocs diferents i tots dos estan escrits al contracte.
El primer és el calendari. La TAE —taxa anual equivalent— és anual, i ho diu el nom: és el que guanyaries si els diners hi estiguessin un any sencer. El Banc d'Espanya obliga a mostrar-la perquè és l'única xifra comparable entre productes, ja que inclou les despeses, les comissions i la freqüència amb què es paguen els interessos. Però comparable no vol dir cobrable. Si el termini són sis mesos, cobres mig camí. Un pèl menys de la meitat exacta, perquè la TAE dona per fet que els interessos es van reinvertint: el compte fi és mil per 1,03 elevat a 0,5, menys mil. Catorze euros amb vuitanta-nou, bruts.
I hi ha un detall que mou el resultat uns cèntims i és escrit al contracte: molts dipòsits no compten mesos, compten dies. Amb 182 dies, mil euros al 3 % simple donen 14,96 bruts i 12,12 nets; amb la fórmula composta, 14,89 i 12,06. Sis cèntims de diferència, i la convenció la tria el banc.
El segon és Hisenda. Els interessos d'un dipòsit són rendiments del capital mobiliari, i el banc ha de retenir el 19 % abans d'ingressar-te'ls. D'aquells 14,89 se'n van 2,83 a l'Agència Tributària i et queden 12,06. La retenció és un pagament a compte de la teva declaració. I per a la majoria de la gent acaba coincidint amb el tipus definitiu, perquè els primers 6.000 euros de guanys de l'estalvi de l'any tributen justament al 19 %.
El percentatge anunciat és una velocitat. Dir «3 %» és com dir «noranta per hora»: fins on arribes depèn de quanta estona condueixis.
El mateix compte amb altres xifres. Mil euros a tres mesos al 3 %: 7,42 bruts, 6,01 nets. Mil euros a dotze mesos: 30 bruts, 24,30 nets. Deu mil a sis mesos: 148,89 bruts, 120,60 nets. Deu mil a dotze mesos: 300 bruts, 243 nets.
Els terminis llargs que milloren la TAE també lliguen els diners. Hi ha un altre límit que no surt en cap anunci: el Fons de Garantia de Dipòsits cobreix fins a 100.000 euros per titular i per entitat, de manera que per damunt d'aquella xifra quin és el banc deixa de ser indiferent. Amb 150.000 euros en un sol banc, 50.000 es queden fora d'aquella cobertura. Un 3,50 % a vint-i-quatre mesos sona millor que un 3 % a sis, i ho és, però treure els diners abans sol costar una penalització que es menja els interessos ja generats.
I hi ha una alternativa que convé posar al costat abans de lligar els diners: un compte remunerat al 2 % amb aquells mateixos mil euros deixa 9,95 bruts i 8,06 nets en sis mesos, quatre euros menys que el dipòsit, i a canvi els diners continuen essent teus qualsevol matí.
I una trampa que surt molt als cartells dels comptes remunerats: el tipus alt sol valer només els primers mesos i només per a diners nous, els que no tenies ja en aquell banc. Si el 2 % dura tres mesos i després baixa al 0,5 %, l'any deixa 8,75 euros bruts per cada mil —7,09 després de la retenció— i no els 20 del cartell.
En xifres petites, el que mou el resultat és el capital i no el tipus. Passar del 3 % al 3,50 % amb mil euros a sis mesos puja el net de 12,06 a 14,05: dos euros per tres tardes comparant ofertes. Amb vint mil euros, aquell mateix mig punt són quaranta euros, de 241,20 a 281,06. Amb pocs diners, tria el banc que menys paperassa et demani; amb molts, baralla el mig punt.
Abans de signar, fes dues coses i en aquest ordre. Primer, demana el número en euros i amb data: quant m'ingressareu i quin dia. És al contracte, es diu liquidació, s'abona el dia del venciment i no el dia que a tu et vagi bé, i si a l'oficina no t'ho escriuen, és que la xifra no llueix. Segon, si només tens el paper de l'oficina, fes tu el compte exacte: mil per 1,03 elevat a 0,5 són 1.014,89; els 14,89 d'interessos per 0,81 són 12,06; i 12,06 és el que veuràs a l'extracte. Si et diuen trenta, ensenya'ls el compte.