MargenSolem endeutar sense pietat el que serem demà. Li deixem els plats bruts, la conversa pendent, la decisió difícil, el «ja ho faré quan en tingui ganes». El tractem com un estrany a qui no devem res.
I és curiós, perquè aquest jo de demà sí que existeix: es despertarà al teu llit, amb el teu cansament, i heretarà exactament el que li vas deixar avui. Ajornar no fa desaparèixer la feina; l'hi regala a algú que t'importa molt —tu— fingint que és problema d'un altre.
Gira-ho: tracta el teu jo de demà com un convidat que arriba a dormir. Deixa-li la cuina mig recollida, una cosa menys a sobre, un petit respir preparat. No per deure, sinó per afecte. És l'única persona que veuràs sens falta la resta de la teva vida.