Gairebé tot el que saps t'ho va explicar un desconegut

No hi vas ser en gairebé res del que dones per cert. La forma dels àtoms, la caiguda d'un imperi, què hi ha al fons del mar, com funciona el teu propi cor: res d'això no ho vas comprovar tu. Tot va arribar de segona, tercera, desena mà.

Vivim sostinguts per una xarxa immensa i invisible de confiança en desconeguts: els que van mesurar, els que van escriure, els que van corregir els anteriors. No és debilitat; és el que ens va permetre passar de la cova a la Lluna sense repetir cadascú tots els experiments.

Però si el teu coneixement del món és prestat —i ho és—, aleshores la pregunta clau no és «què sé?», sinó «a qui presto la meva confiança i per què?». Triar bé les fonts no és un detall: és, literalment, triar quin món habites.