
Els arqueòlegs que van excavar tombes de l'Antic Egipte hi van trobar gerres amb mel de més de tres mil anys. I encara era comestible.
La mel és, a la pràctica, l'únic aliment que no es fa malbé tot sol. La raó és un petit miracle químic: gairebé no conté aigua, és molt àcida, i les abelles hi afegeixen un enzim que genera peròxid d'hidrogen — el mateix compost de l'aigua oxigenada. Qualsevol bacteri que hi aterra mor deshidratat i desinfectat alhora.
Per això durant segles la mel es va fer servir per curar ferides: els exèrcits antics la duien com a farmaciola, i encara avui existeixen apòsits hospitalaris amb mel esterilitzada.
L'únic truc: guardar-la tancada. Si absorbeix humitat de l'aire, perd l'escut. Aquella mel cristal·litzada del fons del rebost no està feta malbé — escalfa-la al bany maria i tornarà a ser líquida, tan comestible com la dels faraons.