MargenLa funerària em va trucar un dimarts per tornar-me els diners. Van dir que hi havia hagut un error administratiu, que la meva mare no constava com a difunta en cap registre, que lamentaven les molèsties.
Vaig penjar amb un riure nerviós, aquella mena d'alleujament que fa mal a les costelles. Vaig marcar el seu número de seguida. Va sonar i sonar contra el silenci de casa seva, buida.
Llavors vaig recordar que vaig ser jo qui la va trobar. Que vaig ser jo qui li va tancar els ulls. Que vaig ser jo qui va pagar, en efectiu, perquè ningú no fes preguntes.
El sobre amb el reemborsament va arribar l'endemà. A dins, a més dels diners, hi havia una nota amb la meva pròpia lletra que jo no recordava haver escrit: gràcies per venir a buscar-me.