Margen
El 18 d'agost de 1913, al casino de Montecarlo, una ruleta va fer història: el negre va sortir vint-i-sis vegades seguides. Cap a la quinzena tirada, la taula bullia: la gent apostava cada cop més fort al vermell, convençuda que «ja tocava». El casino va guanyar milions de francs aquella nit.
El raonament sembla sentit comú i és pura il·lusió: la bola no té memòria. A cada tirada, negre i vermell tenen la mateixa probabilitat que a l'anterior. Una ratxa així és raríssima —de l'ordre d'una entre desenes de milions—, però després de vint-i-cinc negres, el següent és tan probable com sempre.
Aquest error té nom: la fal·làcia del jugador, o de Montecarlo. No viu només als casinos: apareix quan creus que un número de loteria «ja toca», que una moneda et «deu» una cara o que una acció «ha de rebotar» després de cinc dies caient.
L'atzar no porta comptes ni et deu res. Cada tirada comença de zero; la ratxa només existeix dins del teu cap.