Margen
20 de març de 1966, Westminster: la Copa Jules Rimet, trofeu lliurat al campió mundial de futbol, desapareix d'una vitrina; set dies després, Pickles la trobarà durant un passeig. Londres prepara el Mundial i ha col·locat la copa a Sport with Stamps, una exposició filatèlica celebrada a la Methodist Central Hall. L'objecte més vigilat del futbol acaba envoltat de segells que, en conjunt, valen moltíssim més.
La mostra està tancada al públic perquè és diumenge. Al pis inferior se celebra un ofici religiós. Hi ha guàrdies uniformats, agents de paisà i una persona assignada a la vitrina, tot i que la vigilància no cobreix cada minut. Entre les onze del matí i les dotze i deu, algú força una porta del darrere, obre el tancament de l'expositor i s'endú la copa. Els segells es queden al seu lloc. El lladre ha escollit l'objecte famós i ha ignorat el botí car.
La policia revisa l'edifici i rep una descripció poc útil: un home prim, d'uns trenta anys, amb els cabells pentinats enrere i potser una cicatriu. La Football Association, organisme rector del futbol anglès, tenia la custòdia del trofeu abans del torneig. Ara ha d'explicar al món que ha perdut el premi principal quatre mesos abans de lliurar-lo. Un vigilant resumeix la seguretat amb lògica impecable: tot havia funcionat, tret que la copa havia estat robada.
21 de març de 1966. Joe Mears, president de la Football Association i del Chelsea, rep una trucada. Li indiquen que reculli un paquet deixat a Stamford Bridge, estadi del club londinenc. A dins hi apareix una peça desmuntable de la part superior de la copa i una carta de rescat. El remitent signa Jackson i exigeix 15.000 lliures en bitllets petits.
Jackson tracta la copa d'or com a metall destinat a fondre's. Amenaça de portar-la al gresol si Mears avisa la policia. Mears avisa la policia. A partir d'aquell moment respon sota les seves instruccions i publica un anunci convingut per assenyalar que accepta les condicions. El xantatgista es pensa que negocia amb un dirigent del futbol; en realitat comença a redactar el seu itinerari per a una brigada de detectius.
24 de març de 1966. La cita es fixa a prop de Battersea Park, parc situat al sud del Tàmesi. Mears no hi va. L'inspector Len Buggy, detectiu de la Policia Metropolitana, s'hi presenta amb el cognom McPhee i fingeix ser el seu ajudant. Porta una maleta que aparenta contenir les 15.000 lliures. Només hi ha 500 lliures autèntiques; a sota s'hi ha col·locat paper de diari.
L'home que fa servir el nom Jackson entra al cotxe del fals ajudant i li demana que condueixi. Durant el recorregut detecta el vehicle policial que els segueix. Ordena parar, surt i corre. La persecució dura poc. Els agents detenen Edward Betchley, venedor de cotxes usats amb antecedents, però la copa no és amb ell.
Betchley sosté que actuava com a intermediari per a algú a qui només coneixia per un sobrenom. La policia no localitza l'autor material del robatori. Betchley serà condemnat a dos anys de presó per exigir diners mitjançant amenaces. Abans de conèixer la pena encara troba espai per demanar que Anglaterra guanyi el Mundial. L'acusat coopera amb el calendari esportiu més que amb la investigació.
25 i 26 de març de 1966. Arriben avisos falsos, trucades i suposades pistes. La cerca mobilitza Scotland Yard, nom tradicional de la Policia Metropolitana, i ocupa portades dins i fora del Regne Unit. La copa fa poc més de trenta centímetres i es pot amagar en una bossa corrent. L'objecte més reconeixible del torneig es torna difícil de reconèixer quan ningú no sap on mirar.
27 de març de 1966. David Corbett, treballador dels molls del Tàmesi, surt de casa seva a Beulah Hill, un carrer d'Upper Norwood, al sud de Londres. Vol acostar-se a una cabina telefònica per preguntar si el seu germà ja ha estat pare. Duu Pickles, un collie mestís blanc i negre de quatre anys.
Pickles s'atura davant d'un paquet col·locat sota un esbarzer, vora la roda del cotxe d'un veí. Està embolicat amb diaris i lligat amb corda. Corbett nota que pesa més del que caldria i tem que sigui una bomba. El deixa a terra, el torna a agafar i trenca part de l'embolcall. Apareix una base metàl·lica amb noms gravats: Brasil, Alemanya, Uruguai.
Corbett entra a casa i anuncia a la seva dona que creu haver trobat la Copa del Món. Després porta el paquet a la comissaria. La primera rebuda no està a l'altura de la troballa: a un agent no li sembla que allò tingui gaire aspecte de copa mundial. La verificació canvia el to i també la situació de Corbett, que passa de ciutadà útil a principal sospitós.
Els detectius l'interroguen durant hores i comproven els seus moviments. El seu nom es manté un temps entre els investigats fins a quedar descartat. La copa és autèntica. El rastre que no havien trobat els agents, els guàrdies i el xantatgista apareix perquè Pickles necessitava olorar un embalum de camí cap a una cabina.
28 de març de 1966. La premsa fotografia el gos vora el paquet i el trofeu recuperat. Pickles es converteix en una celebritat nacional. Surt a la televisió, inaugura actes i obté una medalla de plata de la National Canine Defence League, organització britànica de protecció animal. L'empresa Spillers li concedeix menjar gratis durant un any. També aconsegueix un paper a la pel·lícula The Spy with a Cold Nose, comèdia britànica sobre un gos espia.
David Corbett rep recompenses que ronden les 6.000 lliures i fa servir els diners per comprar una casa. La comparació amb els campions arribarà després: cada jugador anglès va cobrar 1.000 lliures en primes per guanyar el Mundial. La troballa atribuïda a Pickles va produir per a casa seva unes sis vegades la prima individual dels qui van aixecar el trofeu a Wembley.
30 de juliol de 1966. Anglaterra derrota Alemanya Occidental per quatre gols a dos a la final. Bobby Moore, capità de la selecció anglesa, rep la Jules Rimet de mans de la reina Elisabet II. Pickles i Corbett estan convidats al banquet dels campions. A Pickles el deixen llepar els plats.
19 de desembre de 1983. La Jules Rimet torna a ser robada, aquesta vegada de la seu de la Confederació Brasilera de Futbol a Rio de Janeiro. El Brasil la conservava definitivament des del seu tercer campionat, aconseguit el 1970. Els investigadors no recuperen mai l'original i es creu que va poder ser fos. El 1966 Pickles va portar a casa unes sis vegades la prima d'un campió, va rebre una medalla i va menjar gratis un any; el 1983 va faltar contractar el gos.