Margen
L'any 2000, Thomas Gilovich va fer entrar estudiants en una aula plena duent una samarreta amb la cara de Barry Manilow, un cantant que els feia una vergonya terrible. Després els va preguntar: quanta gent s'hi deu haver fixat? Van calcular que la meitat. La xifra real va ser més o menys la meitat d'això.
És l'efecte focus: sobreestimem sistemàticament quant ens observen els altres. Com que tu ets el protagonista absolut de la teva pel·lícula, assumeixes que també surts a la dels altres. No hi surts: ells estan ocupats protagonitzant la seva.
El mateix equip ho va comprovar amb dies de mal cabell, ensopegades i errors parlant en públic: el públic recorda moltíssim menys del que tems.
La taca a la camisa que et va amargar el dinar, aquell comentari maldestre de la reunió... ningú no els guarda a la memòria. Només tu, en bucle.