Compares el teu darrere amb l'escenari dels altres

Sents que vas endarrerit perquè comets un error de mesura sense adonar-te'n: veus l'estrena de tothom i els assajos de ningú. Els altres publiquen la seva millor presa, la foto encertada d'entre cinquanta, l'èxit sense les nits que va costar. Tu, en canvi, ho vius tot per dins: cada dubte, cada tarda grisa, cada versió teva que ningú no mostra.

Estàs comparant el teu darrere de l'escenari amb l'escenari muntat dels altres. És una comparació tramposa per definició, no perquè menteixin, sinó perquè ningú no puja al feed els seus assajos.

Això no vol dir que la teva vida sigui pitjor i t'hagis de consolar: vol dir que la balança està trencada. L'única comparació honesta que existeix és amb tu mateix fa un any. Tota la resta és mesurar la teva pel·lícula sencera contra el tràiler d'un altre, i perdre per una regla que mai no vas acceptar jugar.