MargenCol·leccionem respostes com qui acumula claus sense saber ja quines portes obren: dades soltes, certeses ràpides, titulars. Ens tranquil·litza sentir que «ho sabem». Però una resposta, per la seva pròpia naturalesa, tanca un tema. El dona per resolt i aparta la mirada.
Una bona pregunta fa el contrari: obre. Deixa el tema respirant, convida a mirar-hi dins, connecta coses que semblaven llunyanes. Per això els nens, que pregunten sense vergonya, veuen el món amb més nitidesa que molts adults que ja ho tenen tot «entès».
La gent que et sembla especialment lúcida gairebé mai sap més dades que tu. El que la fa diferent és que pregunta millor: s'atura mig segon més abans de donar res per obvi. Canviar «què és això?» per «i per què això i no una altra cosa?» no costa res, i ho canvia tot.