
Confesso l'hàbit. Algú nou m'escriu per Instagram o LinkedIn, i en comptes de respondre, entro jo primer al meu propi perfil. Miro les tres últimes fotos, rellegeixo la biografia, comprovo la foto de portada. Cinc o sis segons. Després, sí, contesto.
Al principi vaig pensar que era vanitat. Després, que era ansietat. Ara sé que és una altra cosa: vull veure el que veu l'altre quan arriba. Els psicòlegs Thomas Gilovich i Kenneth Savitsky ho van anomenar «efecte focus» l'any 2000: sobrevalorem l'atenció que els altres ens presten, i per això volem comprovar l'escenari on hem d'aparèixer abans d'aparèixer. És un instint de mirall, no un ego.
Ho he caçat en tres amics diferents amb l'excusa de demanar-los el mòbil un segon. Tots entren al seu propi perfil abans d'obrir el xat que els acaba de sonar. Cap se'n recorda.
Des que ho sé, faig la prova al revés: contesto primer i miro el perfil després. Canvien dues coses. La resposta triga menys. I sol ser més honesta, perquè no l'he calibrat contra la façana que anava a veure.