En Julián porta tres anys polint un raspall del portal

—Bon dia, Julián. Aquest raspall és seu? —No, dona. —No? Fa tres anys que li treu brillantor cada matí. —Ja. I un plaer, a més. —Bé, és que jo n'anava a comprar un per al replà, i… —No cal, Marta. Aquest raspall també és seu. —Meu? —I de tothom. —De la comunitat? —Sí. —I per això el poleix vostè? —El poleixo perquè em ve de gust. Abans de jubilar-me era comptable, com vostè. Comptava números. Els números no brillen. —Ja. Bé. Gràcies, doncs. —A vostè.

La Marta va pujar al seu pis, es va fer un cafè i va tornar a baixar al cap de quinze minuts amb un drap de microfibra i netejavidres de la marca bona.

—Julián. —Digui'm. —Comencem pel pom o per la mirilla? —Per la mirilla. El pom el deixem per al final: és el que toquen en sortir.