Capítol 1. La marea baixa sempre torna alguna cosa

El cos feia dos dies que era a l'aigua i tot i així la inspectora Nuria Anglada va saber que li faltaven les mans abans que el traguessin. Ho va saber per com surava, tort, sense aquella gravetat que donen deu dits enfonsant un home cap al fons. Els qui volen amagar un nom comencen per les mans. Després per les dents. Aquest encara tenia dents, així que algú havia tingut pressa, o mala consciència.

La dàrsena vella feia olor de gasoil, d'algues podrides i d'aquell fred metàl·lic que el port guardava fins i tot al juny. Els gruistes havien aturat les màquines. Un municipal jove vomitava amb discreció darrere d'un contenidor, i Anglada el va deixar fer sense mirar-lo, perquè als vint-i-cinc anys ella també havia vomitat i ningú no li ho havia retret.

—Sense mans, sense cartera, sense res —va dir el forense, Cardona, ajupit al costat de la llitera—. Un fantasma. Et costarà posar-li nom.

—Sempre els posem nom —va contestar ella—. Tard. Però els el posem.

Va ser el mateix Cardona qui va trobar la butxaca interior, cosida amb una cura que no encaixava amb la roba barata. A dins, embolicada amb plàstic transparent i doblegada en quatre, hi havia una fotografia. La va obrir amb dos dits enguantats i es va quedar callat més estona de la que un forense es queda callat.

—Nuria —va dir, i era estrany que la cridés pel seu nom—. Crec que això és per a tu.

Era ella. Vint anys més jove, els cabells encara sense tallar curts, rient d'alguna cosa que ja no recordava, al moll número quatre. La nit del catorze d'agost. L'última nit que el seu germà Aleix va ser viu, o si més no l'última en què algú va poder jurar haver-lo vist.

Anglada no va agafar la foto. Es va ficar les mans a les butxaques de l'abric perquè no volia que Cardona veiés que li tremolaven, i va mirar l'aigua negra de la dàrsena com si el mar també li pogués tornar una explicació. La marea estava baixant. La marea baixa, es va dir, sempre torna alguna cosa.

El que encara no sabia era que aquell home sense mans havia vingut a buscar-la. I que feia mort exactament el temps que ella havia trigat a decidir tornar al port després de vint anys.