MargenVaig posar el mòbil en mode avió per dormir d'una vegada, sense grups, sense ofertes, sense notícies d'última hora que poden esperar a demà.
A les 2:40 va vibrar.
Un missatge. Remitent: «Papa». El papa va morir al març. No he estat capaç d'esborrar el seu contacte; tampoc de mirar-lo.
«Estàs desperta?»
El telèfon seguia en mode avió. Sense cobertura, sense wifi, amb aquell avionet a dalt que et desconnecta del món. Em vaig quedar asseguda al llit, glaçada, i vaig contestar amb els polzes maldestres:
«Sí.»
«Bé. No t'escric per espantar-te. T'escric perquè en mode avió és l'única manera: quan estàs connectada a tot, no hi ha lloc per a mi. Dorm. Només volia saber si funcionava.»
Al matí no hi havia rastre de la conversa. El lògic: un somni.
Però des de llavors, cada nit, hi ha un minut en què dubto. I cada nit, abans de dormir, poso el mode avió.
Per si de cas hi ha lloc.