
Quatre i deu de la matinada, quilòmetre 31. La pintura s'asseca en quaranta minuts i el primer autobús passa a les cinc i deu: per això a les quatre.
En Basilio Arrue camina cap enrere davant de la màquina perquè la ratlla surti recta. No mira l'asfalt: mira el termòmetre del cinturó. Dotze graus.
—Tira —diu la Chelo Iribas, que condueix, i la ratlla neix darrere d'ell, encara tova, comptant les seixanta rodes que la trepitjaran abans d'esmorzar.