Marco Polo no va portar la pasta: el bulo és del 1929

El 1154, el geògraf al-Idrisi va descriure per al rei Roger II de Sicília un poble costaner anomenat Trabia, al costat de Palerm, on es fabricava itriyya —fideus secs de blat— en quantitat suficient per carregar-la en vaixells i vendre-la per tota Calàbria i mig Mediterrani. Marco Polo, el mercader vènet a qui s'atribueix haver portat la pasta de la Xina, va néixer cent anys després d'aquella pàgina i no va tornar a Venècia fins al 1295. Quan ell va trepitjar Àsia per primera vegada, a Sicília feia un segle que exportaven fideus en sacs.

El bulo té data, autor i motiu comercial. L'octubre del 1929, una revista professional dels fabricants de pasta dels Estats Units, el Macaroni Journal, va publicar un relat titulat «A Saga of Cathay»: hi apareixia un mariner de la tripulació de Polo anomenat Spaghetti que descobria uns xinesos pastant tires llargues de farina. Era ficció escrita per vendre macarrons en un país que encara els mirava de reüll. Nou anys més tard una pel·lícula de Hollywood va repetir l'escena, i ja no hi va haver manera d'aturar-ho.

Queda una prova més antiga i molt més avorrida, que és el que solen ser les proves de debò. En un inventari notarial de Gènova datat el 1279, entre els béns d'un soldat anomenat Ponzio Bastone, un escrivà va anotar un cistell ple de macarrons i li va posar preu. Polo era aleshores a deu mil quilòmetres d'allà i li faltaven setze anys per tornar a casa.