El sistema diu que aquest llibre ja no existeix

Dos-cents catorze. Aquest és el número que l'Ainhoa Cortabarria, restauradora de llibres de la Biblioteca Provincial d'Osca, porta escrit amb retolador al dors de la mà des de les vuit del matí. Dos-cents catorze títols per verificar abans del dia 30, quan arribin els camions.

Verificar vol dir una cosa molt concreta d'ençà que existeix el Programa Nacional de Desduplicació: comprovar que l'exemplar que es queda a la sala és el que el sistema diu que es queda. Un títol, un exemplar. El que sobra puja a un camió i va a la planta de pasta de paper de Sabiñánigo. A la resta del país fa dos anys que funciona. A Osca els va tocar al maig.

El primer del carro és un volum de tapa dura, tela grisa, sense sobrecoberta. Estudis sobre el regadiu a la Hoya, Casimiro Lete, 1974. L'Ainhoa el recolza a l'faristol, passa el lector òptic pel codi de la contracoberta i espera el xiulet curt.

El xiulet és llarg.

A la pantalla, sobre fons taronja: EXEMPLAR NO LOCALITZABLE — BAIXA PER DESTRUCCIÓ.

—Fabián.

En Fabián Oyarzun, cap de sala i responsable de l'expurgació, triga a arribar el que triga a deixar el cafè. És un home de seixanta anys que des del març no ha fet res més que signar llistes i ha après a mirar les pantalles amb la cara molt quieta.

—Passa'l una altra vegada.

L'Ainhoa el passa una altra vegada. Xiulet llarg. Fons taronja.

—Deu ser el codi —diu en Fabián—. De vegades el tòner del setanta-quatre es menja una barra.

—No és el codi. Mira la fitxa.

La fitxa és completa i coherent amb ella mateixa, que és el pitjor. Títol, autor, signatura, any. I a baix, al bloc de traçabilitat, tres línies escrites per una màquina que no té cap motiu per mentir: SORTIDA LOT 41 — 12 MARÇ 2038. ENTRADA PLANTA SABIÑÁNIGO — 14 MARÇ 2038. DESTRUCCIÓ CERTIFICADA — 14 MARÇ 2038.

En Fabián es repenja al faristol amb les dues mans.

—Això és de fa tres mesos.

—Això és de fa tres mesos —repeteix l'Ainhoa— i el tinc aquí.

El té aquí. Pesa nou-cents grams llargs. Té una taca d'humitat al cantell inferior amb forma de península i el llom cosit, no encolat, perquè el 1974 a Osca encara es cosia. L'Ainhoa fa onze anys que restaura llibres i sap reconèixer un volum que ha estat guardat en un lloc sec: aquest ha estat en un lloc sec.

—Va bé —diu en Fabián—. Va bé. L'apartes, el poses a incidències i continues amb els altres dos-cents tretze. El dia 30 vénen els camions i el lot ha d'estar tancat.

—I si el sistema s'ha equivocat amb més?

—Doncs s'haurà equivocat amb més.

Se'n va. L'Ainhoa es queda amb el volum obert per la meitat, per on s'obren sols els llibres que algú ha fet servir molt, i llavors ho veu.

Al marge dret de la pàgina 148, a llapis, amb una lletra petita i molt inclinada, hi ha una frase escrita: aquí falta el nom. A sota, dues línies més de la mateixa lletra. L'Ainhoa passa pàgines endavant i endarrere i les va trobant: a la 12, a la 63, a la 90, a la 147, a la 148, a la 201. No són subratllats d'estudiant. Són correccions. Algú ha llegit aquest llibre amb un llapis a la mà i li ha anat esmenant coses.

L'Ainhoa fa el que fa sempre que un llibre li diu alguna cosa: el posa sota el llum de braç i el mira de cantell. El grafit de les anotacions és net, sense fregadís, sense cèrcol de dits. És recent.

Torna a la pàgina 148 i llegeix la nota sencera. Al final de l'última línia, ben arrapada al tall, hi ha una signatura de dues lletres i una data.

C. L., 2036.

L'Ainhoa mira la portada, on diu Casimiro Lete, 1974. Mira la pantalla, on diu destruït el 14 de març de 2038. I es mira el dors de la mà, on diu 214.

Després agafa el telèfon de la sala i marca el número de la planta de Sabiñánigo, el que apareix al peu de tots els certificats de destrucció i que, fins aquest matí, no havia tingut mai cap motiu per marcar.