El pop porta tres cors a dins. Dos bomben la sang cap a les brànquies per oxigenar-la; el tercer la impulsa a la resta del cos.
El curiós arriba quan el pop neda. El cor central deixa de bategar amb l'esforç, i per això a aquests animals els esgota tant desplaçar-se nedant. Prefereixen, sempre que poden, caminar pel fons amb els braços. No és mandra: és cardiologia.
Per si fos poc, la seva sang no és vermella sinó blava. En lloc d'hemoglobina amb ferro fan servir hemocianina amb coure, molt més eficient per transportar oxigen a l'aigua freda i a les fosques del fons marí.
Tres cors, sang blava i una preferència clara per anar a peu. El pop no s'assembla a res que coneguem.
Font: Natural History Museum (Londres)