Si no és un «sí, i tant», és un no

L'escriptor i músic Derek Sivers la va formular gairebé com un rampell: «hell yeah or no». Davant d'una invitació, un projecte, un pla: si la teva reacció immediata no és un entusiasme clar —un «sí, i tant»—, digues que no.

Sembla radical, i ho és a propòsit. L'agenda no s'omple de coses horribles, que es rebutgen soles: s'omple de coses «força interessants», compromisos tebis acceptats per educació, per si de cas o per no decebre. Cadascun sembla petit; sumats, són la raó que mai no hi hagi temps per al que de debò importa.

La regla funciona perquè converteix una negociació difusa («em compensarà?») en una observació instantània: què has sentit el primer segon? Aquesta dada ja la tenies; només et faltava permís per fer-la servir.

Dos matisos honestos. Un: s'aplica a allò opcional, no a les obligacions (ningú no sent un «sí, i tant» per renovar el DNI). I dos: és una regla per a agendes plenes. Si comences i et sobra temps, fes el contrari: digues que sí a gairebé tot, fins que dir que no torni a ser necessari.